Manifestos i comunicats

 Comunicat sobre les agressions sexuals i sexistes de la policia l’1 d’octubre de 2017

NOVEMBRE FEMINISTA S’AFEGEIX AL COMUNICAT D’ANTÍGONA SOBRE LES AGRESSIONS SEXUALS I AGRESSIONS SEXISTES DE LA POLICIA L’1 D’OCTUBRE DE 2017

Reclamem que Fiscalia procedeixi sobre els possibles casos d’agressions i abusos sexuals comesos durant l’1-O a la ciutat de Barcelona, tal com estableix la Llei d’enjudiciament criminal per als delictes semipúblics, l’article 27 sobre denúncia del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Istanbul, 2011), i els compromisos del Pacte d’Estat contra la violència de Gènere. Considerem molt desencertades les amenaces de querella contra l’alcaldessa de Barcelona per complir les seves obligacions de denunciar la violència sexual i violència sexistes.

PROU VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL
Comunicat de recolzament a Juana Rivas, les seves filles i fills, professionals i familiars

Des de Novembre Feminista donem tot el nostre suport a Juana Rivas, els seus fills i filles, a la família i a les professionals que l’han acompanyada en el periple emocional i judicial per protegir els seus fills i filles d’un maltractador amb sentència ferma.

Juana Rivas i totes les dones que pateixen violència masclista, suporten també una violència institucional perquè les institucions i el seus governs no tenen voluntat política per protegir a les dones i els seus fills i filles d’un masclisme que mata.

Diverses legislacions, inclosa la internacional, defineixen la violència masclista com la discriminació i la desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i insta als governs a eliminar, prevenir i protegir de la violència patriarcal.

La violència masclista és la principal causa de mort violenta perpetrada per parelles o ex parelles al món. A la Unió europea 62 milions de dones han patit en algun moment de la seva vida una agressió sexual o física per part d’un home. A l’estat espanyol des de l’any 2003 al 2017 han assassinat a 900 dones, i per tant nombrosos menors orfes, així com 87 menors assassinats pels seus pares o parelles sentimentals de la mare. On està l’estat protector?

L´any 2016 l’ONU va sentenciar a l’estat espanyol a reparar i indemnitzar a Àngela González Carreño pel desemparament patit per ella i la seva filla i per la negligència de la justícia espanyola, que no va fer cas i va desatendre les 51 denúncies que la mare va interposar, i on avisava del perill que suposava que la seva filla estigués amb el pare, i que aquest va assassinar. Va recomanar obrir una investigació per les errades en la protecció de l’Àngela i la seva filla i a prendre les mesures adients perquè els antecedents de violència masclista anul·lin els drets de custodia i visita dels pares, fent prevaldre l’interès i protecció dels menors.

El Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència vers les dones (Conveni d’Estambul) va entrar en vigor l’1 d’agost de 2014, ratificat entre d’altres per diferents països europeus, entre ells Espanya i Itàlia, és un instrument de caràcter vinculant, insta als estats membres a reconèixer la violència masclista com una violació dels drets humans i considera als estats que no responguin d’una manera adient com a responsables. A l’article 31 preveu que “Les parts han de prendre les mesures legislatives o altres necessàries perquè el exercici de cap dret de visita o custòdia posi en perill els drets i la seguretat de la víctima i dels menors”.

El Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, presentat el passat mes de juliol, recalca garantir la protecció de les víctimes i la suspensió o atribució del règim de visites, guarda i/o custòdia dels agressors condemnats.

La normativa patriarcal és biologicista, es decanta per la paternitat biològica, dóna més dret al pare, que a la mare o als menors. Els agressors creen violència, temor, patiment en la vida de les dones i dels infants. El sistema judicial preserva el dret patern i desconfia de les paraules de les dones, sempre sospitoses de mentir i d’intentar perjudicar els pares: la perversitat de les dones, víctimes, incapaces i infantilitzades pel Dret. Ser pare no hauria d’ésser un tòtem sagrat, ser pare significa tenir cura, mantenir, protegir, donar autoestima, no fer mal, educar. Quin d’aquests valors fonamentals en el creixement i desenvolupament emocional i cognitiu d’una o un menor proporciona un pare maltractador.

Legislació, protocols, recomanacions…Tenim prou normativa perquè els organismes judicials i polítics donin una resposta adient i curosa a la protecció que Juana Rivas necessita per ella i els seus fills i filles. Alguns mitjans de comunicació han volgut justificar la inacció judicial i política per les diferents jurisdiccions entre Espanya i Itàlia, però la realitat és que mitjans de comunicació, institucions i governs, consideren la violència contra les dones un problema íntim, domèstic, de la quotidianitat, és a dir normalitzat i sense rellevància.

Manca voluntat política per reconèixer que la violència contra les dones és un dels principals problemes socials que patim les dones i els seus fills i filles a mans dels homes. Les dones portem segles de desigualtat, discriminacions i violència, la patim en les relacions afectives, en la societat, en el món laboral i la patim per part de les institucions i els seus governs que són incapaços de representar-nos quan es neguen el dret a la vida o a la seguretat.

EXIGIM UNES INSTITUCIONS QUE GARENTEIXIN ELS NOSTRES DRETS!!

PROU VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL!!

NO HI HA VICTIMES DE PRIMERA O DE SEGONA!!

PROU IMPUNITAT!!

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!!

1 de setembre del 2017

ACTE REIVINDICATIU CONTRA LES VIOLENCIES MASCLISTES 

—–denuncia del brutal i criminal acte de violència envers la nostra veïna ahir divendres dia 10——-

DIA: dissabte 11 de març 20 HORES

(abans del Concert pel Dia Internacional de les dones 2017)

LLOC: Plaça Major de Nou Barris-Seu del Districte de Nou Barris

-Porteu flors i espelmes-

MANIFEST 

Les associacions, grups i col·lectius de dones de 9 Barris, però també les veïnes que treballem en la defensa dels drets de les dones volem manifestar la nostra més enèrgica repulsa i indignació davant el brutal acte de violència masclista que va patir divendres dia 10 de març una veïna del districte, embarassada de 7 mesos, a mans de la seva exparella. Com a conseqüència d’aquest acte criminal l’agressor va assassinar al fetus de 7 mesos i va ferir de gravetat a la nostra veïna que es debat en aquests moments entre la vida i la mort.

En primer lloc volem transmetre tota la nostra força, amor i ànims per a la pronta recuperació de la dona agredida, també a la família, amistats i companyes de la nostra veïna, perquè sàpiguen que en aquests moments de dolor profund no estan soles.

Les agressions, els assassinats de dones, dels seus fills o filles són la notícia de cada dia en els mitjans de comunicació. Els assassins semblen tenir carta blanca perquè les institucions no estan donant la resposta necessària. La impunitat cada vegada és més gran.

Les violències masclistes cap a les dones constitueixen un sistema de relacions de poder que legitima i perpetua les desigualtats entre home i dones, són presents en totes les estructures de la societat i suposen la més greu vulneració dels drets humans de les dones.

Les violències masclistes que vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat, i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvalorització, la cosificació dels nostres cossos i la manca de respecte a les nostres decisions. Igualment, aquestes agressions són inseparables de les que pateixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.

No s’està dotant de recursos suficients a les polítiques contra la violència masclista, ni en la prevenció, atenció, ni protecció de les víctimes. Les administracions públiques (Estat i Catalunya) han retallat molts diners en polítiques i programes d’intervenció integral de les violències masclistes. Cal que les administracions públiques adoptin amb urgència mesures efectives per a l’eradicació de les violències.

Es demana a les dones que denunciïn, però la majoria de les denúncies acaben en absolució, el sistema judicial no considera la violència psicològica (el menyspreu, la desvalorització, la humiliació) una violència masclista, i aquesta violència és la base de la violència masclista. Quan diem a les dones que denunciïn, elles estan soles.

EXIGIM una resposta contundent, integral que posi en el centre a les dones i castigui qualsevol forma de violència masclista, les invisibles com el llenguatge sexista, la cosificació dels cossos de les dones, la publicitat sexista, la desvalorització, etc. i també les formes visibles de masclisme: els abusos sexuals, les amenaces, les agressions físiques, etc. Hem de lluitar contra totes les violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades, que vivim les dones.

Volem caminar amb total independència i volem viure en llibertat. No volem sistemes masclistes que ens oprimeixin, homes machirulos que no respectin les nostres decisions i els nostres drets a viure una vida lliure de violència.

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES!!

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA!!

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES!!

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES!!

NI UNA MES !!

PERQUE SENSE LES DONES NO HI HA REVOLUCIO !!!

Visca visca visca l’acció feminista !!

11 de març del 2017

Comunicat de les treballadores del SARA i PIAD 8 de març 2017

8 de març del 2017

Manifest 25N PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES. NI UNA MÉS! 25/11/2016

El 25 de novembre de 2016, Dia Internacional de la No violència contra les dones i les nenes, la Xarxa de Dones feministes contra la violència i Novembre feminista,

DENUNCIEM

– La pervivència d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències masclistes. Un sistema de relacions de poder que legitima i perpetua les desigualtats i que està present en totes les estructures de la societat i s’inscriu en la nostra cultura.

– Que la violència és una eina i una estratègia que el poder utilitza contra dones i criatures, lesbianes, transexuals, bisexuals, transgènere, intersexuals, diverses funcionals, de diferents orígens, cultures, creences i religions, per intentar sotmetre’ns des de tots els àmbits de la nostra vida.

EXIGIM

• Que totes les estructures socials, i molt especialment les organitzacions i institucions de govern, es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.

• Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.

• Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.

• Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometin en la lluita contra les violències masclistes, que facin un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

• Que es nombri que la violència contra les dones l’exerceixen majoritàriament homes.

• Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’empoderament de les dones i han de partir de les seves necessitats. Perquè això pugui dur-se a terme, totes les persones que les atenguin han de tenir formació específica i feminista.

• Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones no estàndards i les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere. Volem l’accessibilitat universal a tots els serveis.

• Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.

 Que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformin les lleis perquè hi estiguin recollides totes les formes de violència contra les dones.

• Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.

• Continuem i continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

I, per la construcció d’uns països lliures, que només ho seran veritablement si les dones vivim sense violències masclistes.

Cal situar i reconèixer:

– Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

– Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.

– Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat. I per això, donem suport a totes les dones que arreu del món, comparteixen la nostra lluita.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’empoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè :

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;

CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, 

AUTODEFENSA FEMINISTA

 ————————————————————————–

UN CRIT CONTRA LES VIOLENCIES MASCLISTES 5/11/2016

La Plataforma Feminista 5N a Tarragona convoquem tota la ciutadania a una marxa contra les violències masclistes el proper 5 de novembre a les 12h a la Plaça Imperial Tàrraco de Tarragona. Ens manifestarem de nou per a l’eradicació d’unes violències que pretenen continuar sometent-nos en tots els àmbits de la nostra vida.

Denunciem:

* La pervivència d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències, que tolera la desigualtat i treu credibilitat i autoritat a les dones i que està present a totes les estructures de la societat.

* Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població a la nostra societat.

* La violència sexual que pateixen totes les dones i les nenes refugiades, tant en els països d’origen del conflicte, com en el procés de trànsit i en els països d’acollida.

* Que des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.378 feminicidis per violència masclista a diferents territoris de l’Estat Espanyol. Enguany, fins a dia d’avui han estat assassinades 76 dones.

* Tots els fonamentalismes religiosos heteropatriarcals i misògins que vulneren els drets fonamentals de les dones, justificant les violències masclistes.

* Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de diversos sistemes i espais com són la militarització de les societats, violències institucionals, feminització de la pobresa, precarietat laboral, la imposició de normes estètiques, els racismes…

* Una cultura masclista que vol devaluar, cossificar i ofegar les nostres veus. Perquè les violències masclistes es manifesten no només contra les dones, sinó també contra totes aquelles persones que no responen a la sexualitat heteronormativa imposada, és a dir, les dones bisexuals, lesbianes, transsexuals, transgèneres i intersexuals.

* La utilització de la custòdia compartida imposada com a forma de violència contra les dones.

* Les retallades sistemàtiques en tots els recursos públics i, més concretament, en els recursos especialitzats contra les violències masclistes.

* Que totes les lleis contra les violències de gènere i/o violències masclistes, tant l’espanyola del 2004, com la catalana del 2008, la valenciana del 2012, o la legislació referent de Ses Illes no han anat acompanyades de prou dotació pressupostària i dels recursos adients que permetessin el desplegament integral d’aquestes lleis.

* Que el Sistema Judicial reprodueix les estructures patriarcals i perpetua les violències masclistes, cosa que afavoreix la desprotecció de les dones en risc i invisibilitza i minimitza les violències viscudes.

* Denunciem, per tant, una evident manca de voluntat política per eradicar les violències masclistes.

Per tot això, la Plataforma Feminista 5N a Tarragona

Exigim:

* Que tota la societat en l’àmbit personal, col·lectiu i molt especialment les seves organitzacions i institucions de govern es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.

* Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.

* Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra les violències masclistes

* Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat de gènere.

* Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’empoderament de les dones i han de partir de les seves necessitats. Perquè això pugui dur-se a terme, totes les persones que les atenguin han de tenir formació feminista.

* Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.

* Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometin en la lluita contra les violències masclistes, que facin un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

* Que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformin les lleis perquè hi estiguin reflectides totes les formes de violència contra les dones.

* Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.

Continuem i conttinuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

Per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i tots cal escoltar i reconèixer:

Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.

Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’empoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè:

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES; CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA.

Ens tornem a trobar a tots els carrers de pobles i ciutats el 25 de novembre, dia Internacional de la no violència contra les dones i les nenes.

 


 

 

Trobada Alternativa de Nou Barris 28/1/2016

COMUNICAT DAVANT LA REPRESSIÓ DE LES CONCENTRACIONS DE DENÚNCIA ALS FEMINICIDIS

Ahir, dimecres 27 de gener, com sempre que es comet un feminicidi a l’Estat Espanyol, un grup de persones es van concentrar a les 20h a Passeig Fabra i Puig amb Avinguda Meridiana.

Es fan aquestes concentracions per denunciar el sistema patriarcal que perpetua una violència (tant física com psicològica) cap a les dones i la normalització d’aquesta.

Uns minuts abans de començar la concentració ja hi havia una força presència policial. Dues agents del cos policial dels Mossos d’Esquadra van dirigir-se a unes companyes per parlar sobre aquestes concentracions. Demanaven la notificació d’aquestes, encara que fos amb urgència, i a ser possible que aquestes canviïn d’ubicació a un lloc “on molestin menys”. La concentració es va dur a terme amb normalitat, fins que van amenaçar dient “o marxeu per les bones o marxeu per les dolentes”. Un cop acabada la concentració els Mossos d’Esquadra van identificar a unes companyes sense argumentar els motius ni les conseqüències d’aquestes. Finalment una agent del cos policial va insinuar que aquest acte comportaria sancions econòmiques.

Davant aquests fets, volem denunciar:

– La manipulació i amenaces dels Mossos d’Esquadra cap a les companyes

– La intenció d’invisibilitzar aquestes concentracions de la mateixa manera que s’invisibilitza la violència masclista quotidiana

– La repressió que pateix el moviment feminista així com altres lluites revolucionàries

– L’ús de la doctrina de la por en un intent d’acabar amb l’acció directa

Fem una crida a la solidaritat i us animem a participar a les properes concentracions.

Cap amenaça ni repressió aturarà la lluita feminista.

ELS CARRERS SON NOSTRES, CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!


 MANIFEST 25N/2015

NO MORIM, ENS MATEN. Contra la violència masclista, AUTODEFENSA FEMINISTA

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, som aquí per manifestar de nou el rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.

Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.

Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d’altres. Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s’inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Manifestem que totes nosaltres, totes les que som aquí, som expertes en l’experiència de la violència masclista. En un àmbit o en diversos; en nosaltres mateixes o en dones properes: amigues, col·legues, germanes, mares, filles, àvies, nebodes, netes, cunyades, ties… D’una manera o de diverses, totes coneixem la violència pel fet de ser dones.

Manifestem que estem fartes del silenci entorn els perpetradors de la violència, de la no responsabilització dels agressors, de l’absència de reconeixement i de resposta institucional.

Denunciem que la violència contra les dones és la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans de la meitat de la població de la nostra cultura occidental.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit jurídic i policial culpabilitzant les dones i estigmatitzant-les quan no confien en els recursos legals que se’ls hi ofereixen; desprotegint-les en exigir la seva adequació als sistemes jurídico-penals enlloc d’adequar els sistemes a la diversitat de les necessitats de les dones. Responsabilitzant-les a la fi de la violència viscuda.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit laboral amb feines precàries, sous baixos, atur elevat. La que obeeix al capitalisme acarnissat dels tractats de lliure comerç que s’apropia del capital femení en el seu benefici.

Denunciem la violència estructural que opera a través de les retallades en l’àmbit social, deixant les dones que pateixen violència directa en situació de desempar i victimitzant-les doblement. La violència que col·loca les persones dels serveis d’atenció a límits d’explotació amb l’excusa de la crisi i les retallades.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit de la salut coaccionant la llibertat dels cossos de les dones legislant-los, cancel·lant-los i violentant-los.

Denunciem la violència estructural que opera en l’àmbit d’ensenyament obviant models coeducatius i cooperatius mantenint currículums escolars i plans d’estudi que vehiculen la cultura de la violència.

Denunciem que som davant d’una greu problemàtica de salut pública, on les estadístiques oficials només assenyalen la punta visible de l’iceberg d’una xacra molt estesa i d’arrel profunda.

Denunciem la violència institucional que sosté i manté aquestes estructures sense reconèixer i assumir la responsabilitat cabal en l’eradicació o la perpetuació de la violència vers les dones. Denunciem les polítiques de maquillatge que ens esgoten i ens espremen.

Denunciem la violència institucional que no intervé en l’enculturació neomasclista de la nostra societat; que s’apropia el discurs feminista obviant el fons i les pràctiques que implica; que es limita a gestionar minsos recursos que de cap manera arriben al fons d’una problemàtica que pot anomenar-se feminicidi; que incompleix els propis compromisos legislatius en no desplegar els efectes que haurien d’emanar de les normes.

Denunciem la violència institucional que minimitza, aïlla, dispersa i oculta, la magnitud de la violència contra les dones no abordant-la des de les dimensions simbòliques i estructurals que la legitimen i sustenten, actuant així com a còmplice d’aquesta violència.

Manifestem i recordem: a qui calla, que el silenci el fa còmplice de la violència; a qui no escolta, que triar la ignorància el fa responsable; i a qui pot fer-ho i no actua, que no prendre mesura és una forma més de violència.

Com cada any, seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

I per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i per a tots:

ESCOLTEU-NOS. La saviesa femenina i el moviment feminista són la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.

MIREU-NOS. Som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per la transformació de la feminitat i la masculinitat.

VEIEU-NOS. El reconeixement a la diversitat és el principi de la llibertat. Sense dones lliures no hi ha països lliures

RECONEGUEU-NOS. Les dones teixim xarxes i sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.

El nostre saber feminista és imprescindible per acompanyar i guiar la transformació social que nosaltres fem cada dia, amb el nostre dia a dia.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autodefensa feminista, diem PROU a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relaciones lliures perquè:

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE, I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, I ALEGRES, I SANES, I FORTES, I JUNTES!!!

Novembre feminista   https://novembrefeminista.wordpress.com/

Ca la Dona. Ripoll 25 08002 Barcelona

MANIFESTACIÓ 25 DE NOVEMBRE DE 2015: Trobada 19h a Canaletes (Bcn) Porta una espelma !!!

Anuncis
%d bloggers like this: