Manifestació 16 de maig 19 h Plaça Sant Jaume. #MésEnllà200M

“Avui estem aquí concentrades, per alçar les nostres veus contra les violències sexuals, que també són violències masclistes.

El cas de la manada ha generat mobilitzacions massives arreu de l’estat i ha posat al centre del debat la gravetat i quotidianitat de les violències sexuals així com la solidaritat amb l’afectada. Aquest cas ha permès assenyalar a tots els responsables: els violadors, la societat per banalitzar i legitimar les violències masclistes, els mitjans de comunicació pel tipus de difusió que en fan, el sistema legal per la deficiència de les seves eines i per la seva empremta patriarcal a l’hora d’impartir justícia.
La imposició d’actes sexuals mitjançant la violència o aprofitant l’estat d’inconsciència d’una dona no és menys greu. No s’està posant al centre de les infraccions legals el consentiment ni el respecte als drets de les dones. Cal deixar enrere el “no és no” i avançar cap al “cal un si” cap a la cultura del desig i de la reciprocitat sexo-afectiva.
El cas de la manada ha posat al centre del debat el dret a una justícia justa i imparcial, compromesa amb els valors d’igualtat en la diversitat, sense estereotips de gènere que porten a no creure les denunciants i a veure consentiment en situacions d’intimidació inqüestionables. El sistema judicial també ha de tenir en compte quan ens trobem davant de patrons de violència reiterats. La sentència de la manada revictimitza a la jove agredida i constitueix en si mateix violència institucional.
Aquest mateix masclisme estructural és el que ha portat que a la comissió d’estudi de reforma del codi penal no hi hagi dones, una altra mostra de les resistències estructurals a incorporar la perspectiva de gènere.
Estem d’acord, i ens posicionarem sobre la reforma del codi penal que es faci si no atén les necessitats de les dones, però aquesta és només una part de la solució. El problema va més enllà i no podem permetre que una mesura parcial eclipsi el deure de l’estat de garantir-nos una vida lliure de violències. L’estat està obligat a investigar, sancionar, reparar i fer complir la garantia de no repetició.
La situació és greu, tenim uns índexs de feminicidis, d’agressions, de violències als espais de treball i als espais públics alarmants. El jovent està patint i reproduint moltes violències, algunes d’elles mitjançant les noves tecnologies.
No estem conformes amb un pacte d’estat que no recull totes les demandes de les dones i que en gran part es limita a reiterar el compromís de dur a terme les mesures contingudes a la Llei integral estatal del 2004. El Pacte no va voler canviar aquesta llei per tal que les violències sexuals i altres tipologies de violències fossin directament considerades violències masclistes. Així mateix, no ha contemplat un procés real de col·laboració amb les entitats feministes que fa tants anys que reclamem aquestes mesures
Es van omplir la boca dient que el Pacte tenia 1000 milions de pressupost, això de fet ja era una misèria, perquè repartit entre 5 anys i totes les administracions ja suposava un increment irrisori, però ara a més veiem que ni tan sols això es compleix, perquè en el pressupost d’aquest 2018 no arriba ni al mínim dels 200 milions assignats per any
Cal exigir voluntat política en el que és una qüestió d’estat que hauria de ser una prioritat en totes les polítiques públiques. La manca de pressupost per dur a terme aquestes mesures evidencia una insultant manca de compromís de l’estat per posar fi a les violències.
Així mateix tampoc el govern català està afrontant la situació com es mereix i demanem que a banda de les avaluacions es passi a efectuar una estratègia ferma i decidida contra les violències sexuals i per l’abordatge de totes les violències masclistes.

Per la nostra banda, hem d’ampliar les nostres xarxes de solidaritat, fer arribar les nostres reivindicacions arreu i avançar amb pas decidit.
Des d’aquí volem expressar la nostra sororitat amb totes les que han patit o segueixin patint violències masclistes. Cridem a l’auto organització i l’autodefensa feminista per respondre enfront de les violències que atempten contra la nostra llibertat i contra la nostra vida.

#Autodefensafeminista
#CalUnSi
#ViolènciesSexualsSónMasclistes
#QüestiódEstat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No és abús, és violació. Per dignitat, per justícia.. Sortim al carrer 26 abril 2018

5 mesos després de la data en la que s’havia d’haver emés la setència per la violació múltiple, avui s’ha fet pública.
Una sentència que hem rebut amb gran
decepció i que en torna a recordar que la
justícia forma part de l’engranatge del sistema heteropatriarcal i que un cop més es posa al costat dels agressors, dels violadors.

Aquesta resolució invalida el fet que una noia jove de 18 anys va ser violada per 5 homes adults. Qui realment pot creure’s que això no és violència masclista. Com es pot ni tan sols pensar que aquesta noia va consentir? Com se’ns demana valentia per denunciar les violències quan després queda palès la complicitat de l’aparell judicial amb les violències exercides pel patriarcat?

Però aquesta sentència no és només contra la veracitat de la paraula de C.. Aquesta sentència deixa en desemparar a totes les dones que han rebut, reben i rebran violències masclistes, violències sexuals. Però per una altra banda, també és un poderós missatge a violadors, a maltractadors, a agressors i la impunitat dels seus atacs contra les dones.

Les violències sexuals són violències masclistes i cal donar-li respostes contundents, des del sistema judicial, eliminant els masclismes que continuen considerant a les dones com responsables de les violències que reben, assignant recursos per a l’acompanyament de les dones, però també cal actuar des d’altres àmbits, com el sexisme estructural del món de la comunicació o de l’educació, i en especial de la judicatura.

Cal un compromís ferm per part del conjunt de la societat en la lluita contra les violències sexuals, però exigim per part de les administracions, actuacions immediates en el camí de l’eliminació de les violències masclistes.

Nosaltres som la manada
La justícia és masclista
Si ens toquen a una, ens toquen a totes
Cap agressió sense resposta
Autodefensa feminista

26 d’abril del 2018
Novembre Feminista

 

———————————————————————-

14F Sant Violentí #ProuFeminicidis

Carta resposta a l’article “Dejar vivir” de la Imma Monsó publicat a La Vanguardia el 15 de febrer del 2018

Senyora Imma Monsó, no sabem pas quin és aquest sector ultrapopulista del feminisme de què parla en el seu darrer article a La Vanguardia i, encara menys, quin és el feminisme moderat que vostè defensa, atès que els feminismes – i encara més les feministes històriques – són i han estat sempre moviments radicals, perquè han volgut desmuntar els sistemes de dominació patriarcal des de la seva arrel (potser vostè, lingüista, que coneix bé el significat dels mots, no deu necessitar que li expliquem això) i perquè, en voler derrocar l’statu quo, resulten terriblement molestos per aquells qui ocupen les posicions de privilegi en aquests sistemes. Radicals les feministes? Oi tant, si no busca radicalisme s’ha equivocat de moviment.

Ara bé, aquesta primera acusació, que ens llança al principi del seu article, no és el que veritablement ens amoïna: de sempre que les feministes hem hagut de lidiar amb aquest intent de desacreditar-nos en base a la nostra, orgullosa, radicalitat. El que de veritat ens inquieta és el seguit de ximpleries que escriu tot atacant la campanya de Sant Violentí i les companyes que l’han posada en marxa. Ens agradaria pensar que vostè no ha entès res i, en aquest cas, que el problema és nostre per no haver sabut explicar-nos millor. Perquè, si ha entès alguna cosa, és realment pervers que s’atreveixi a ocupar una tribuna pública per defensar una concepció de l’amor basada en la dependència, la subjugació, la complaença i la pèrdua de la pròpia autonomia (no precisament en el plaer, en aquest eros de què vostè parla en el seu article).

Sí, senyora Imma Monsó, té raó, els éssers humans no som éssers autocompletats ni autosuficients, som interdependents. Ara bé, aquesta interdependència no té res a veure amb la idea de la “mitja taronja” que defensa que no som ningú sense l’altre (que no sense les altres, no confongui vostè la crítica a la nuclearitat isolada de la parella amb una defensa de l’individualisme ultraliberal). Tampoc té res a veure amb la creença que l’amor tot s’ho val ni amb una renúncia permanent i sacrificada en favor de l’altre. Realment, és gros l’embolic que vostè s’ha fet: assumim la nostra part de responsabilitat en no haver-nos sabut expressar prou bé i provarem d’aclarir-li alguna cosa: nosaltres ataquem la idea d’amor romàntic (i, sobretot, el model relacional que amaga) perquè som radicals, sí, però, sobretot, perquè aquesta concepció de l’amor arrabassa vides. I, novament, té raó (això si ho ha entès bé), combatrem la música, l’art, la literatura i qualsevol altra manifestació cultural que sostingui aquesta manera d’entendre l’amor, no ho dubti, perquè per a nosaltres la violència masclista és una qüestió massa seriosa com per girar-hi l’esquena. Però, si us plau, no confongui el romanticisme carrincló i els regals embolicats amb paper de cel·lofana, no va per aquí la nostra campanya (tot i que certa sensibilitat ecològica i determinat posicionament vers el consum irracional no ens impediria fer-ne una crítica important), amb la denúncia seriosa d’una forma d’entendre el fet d’estimar i de ser estimada que assassina dones de forma sistemàtica

Senyora Monsó, no ens sap greu haver d’acomiadar-nos, si és el cas, de Tristany i Isolda, de Lancelot i Ginebra ni de les llàgrimes de Werther. En canvi, ens dol profundament, ens trenca, haver dit adéu a la Teresa, a la Natividad, a la Gisela, a la Sandra, a la Susana, a la Tamara, a la Candela, a la Maimouna o a l’Olga, víctimes de la violència masclista i de tots aquells que la sostenen, també de les plomes patriarcals que aboquen tinta en columnes de diaris.

Feministes radicals campanya Sant Violentí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

14 F “Desmuntem Sant Violentín”

Aquest 14 de febrer fem una CRIDA CAP A LA VAGA FEMINISTA

EL 8 DE MARÇ PER DENUNCIAR també les VIOLÈNCIES MASCLISTES

Construïm relacions amoroses lliures de violències masclistes.

Les feministes fem coincidir la protesta amb la data del 14 F dia de “Sant Valentí”, per assenyalar que els mites de l’amor romàntic fomenten relacions d’opressió.

El mite de l’amor romàntic, clàssic en la nostra cultura, perpetua els estereotips de gènere i és la base de moltes relacions tòxiques. Aquest suposat ideal romàntic provoca l’acceptació, normalització, justificació o tolerància de comportaments clarament abusius, ofensius i desiguals, que duen a un important desequilibri de poder i són base i justificació de les violències masclistes.

A més, el capitalisme imperant, s’uneix a aquest mite patriarcal celebrant una festivitat basada en el consum.

Perquè ens hi va la vida i la salut, desmuntem els mites de l’amor romàntic!

NO ACCEPTEM:

  • La compatibilitat de l’’amor amb el maltractament
  • Creure que el desenvolupament personal està fora de nosaltres  mateixes, en una altra persona que ens farà completes, com veiem en frases com “la meva vida no té sentit sense tu”.
  • Que l’amor és “lliurament total”, “donar-ho tot sense esperar res a canvi”, o “oblidar-me de mi”
  • Que els gelos expressen amor “necessito saber on ets, tenir les teves claus de les xarxes socials perquè t’estimo i pateixo”

Diem PROU i estem en #ALERTA FEMINISTA davant un ideal romàntic entorn de les relacions amoroses que en realitat ens posen en RISC.
El model d’amor canvia en les èpoques històriques, no ha estat sempre el mateix! Actualment tenim un model judeo-cristià basat en un sistema heteropatriarcal, on les relacions amoroses són més centrals en les vides femenines que masculines, que supedita les dones, que enalteix el sacrifici, el lliurament, el control i les situacions de dificultat, essent un excel·lent caldo de cultiu de les situacions abusives i les violències masclistes.

Cal fomentar relacions ben-tractants, que tenen en compte l’altre, amors que cuiden i que són diversos!

#14Febrer L’amor romàntic mata

#SanViolentin
#14Feminista
#NosQueremosVivas
#14FAmorSinCadenas
#Patriarcat i cabdal, aliança criminal

#No hi som totes, falten les mortes”

#PER UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES MASCLISTES

#VIVESiREBELS.

Anuncis